Ressenya: El Economista Camuflado

Tim Harford

Harford durant una conferència. TRENDHUNTER

Tim Harford és un periodista i economista britànic, concretament d’Oxford, que a més de publicar llibres com el que avui ens ocupa, escriu setmanalment a la revista Financial Times. També presenta el programa de ràdio More or less de ràdio 4, on a guanyat diversos guardons per la seva feina. Com a gran erudit, Harford va desenvolupar la seva tasca acadèmica a la Universitat d’Oxford, i avui per avui és un dels economistes més influents. La seva fama es deu, sobretot, a la seva retòrica gens complicada i comprensible per tots aquells que no formen part del món econòmic.

L’ Economista Camuflado n’és l’exemple principal. Harford, mitjançant la figura enigmàtica d’un economista camuflat que tot ho analitza, trasllada al lector als aspectes econòmics més importants de l‟actual sistema econòmic. Des d’un cafè en un Starbucks novaiorquès, fins a la reformulació de la potent economia xinesa després de la mort de Mao Zedong.

Com bé diu el subtítol del llibre, Harford analitza l‟economia a través de l’economia de les petites coses, és a dir, com aquells fets que ens poden semblar circumstancials, com ara una tassa de cafè, fluctuen dintre del mercat actual. I és que el periodista britànic aconsegueix que toquem de peus a terra i coneguem tot el procés, llarg i complicat, que recorre una tassa de cafè fins arribar a la teva taula.

No cal obviar, però, que el corrent ideològic de Harford agafa de la mà el neoliberalisme actual, aquell que s’honra en el capitalisme salvatge amb el que moltes persones, i sobretot interessos, es beneficien a costa del 99% restant. Tot i així, no és un complet pamflet d‟aquestes teories, sinó que analitza i descobreix moltes de les trampes que aquest sistema desenvolupa.

Un exemple seria la seva teoria sobre les zones verdes. Aquestes zones delimiten, com és el cas de la ciutat de Londres, la zona on es pot viure de la cuitat. Amb l‟aplicació de zones verdes destinades a la no proliferació d’edificis, el govern de Londres aconsegueix limitar el número de ciutadans a 6 milions, i a la vegada, mantenir el valor del seu sól. Així, qui visqui a l’altra banda de la zona verda, tot i pagar un preu més baix, sempre trobarà més valuós i exclusiu viure a la City.

Per què aquest exemple? Perquè representa el leitmotiv d‟aquest llibre: l‟escassetat. Harford ens ensenya que en l‟actual sistema econòmic l’escassetat és el paradigma de l‟èxit o el fracàs. Aquell o aquella que aconsegueixi ser únic, o original, escàs en resum, serà el triomfador i home ric que el sistema necessita. Com bé cita Tim Harford, “recorda que quan els economistes diuen que la economia és ineficient, es refereixen a que hi ha un mètode de fer que algú es beneficiï sense danyar a ningú”. És a dir, si jo guanyo, tu has de perdre.

En el llibre també trobem anàlisi sobre els mercats perfectes, les fallades dels mercats, els monopolis, o la intervenció de l’estat. Per a Harford, aquest últim entorpeix moltes vegades l‟eficiència i la competitivitat del mercat, ja que molts impostos, segons l’autor, són ineficients. I ja no parlem de l‟atur, aquella “assegurança pública que fomenta la desocupació”.

Tot i així no cal ser tan estrictes amb Tim Harford, doncs val a dir que, tot i fomentar les teories que ell òbviament defensa, no deixa caps sense lligar i analitza les diatribes que es puguin plantejar al seu model. Per exemple, en el cas de l‟ajuda per atur, també afegeix que el govern, i sobretot la societat, hauria d’ajudar a tot aquell que malauradament no té feina, o té moltes dificultats per aconseguir-ho.

Però ja dic que l‟economista anglès no deixa res sense lligar, i analitza també, com no podria ser d’altra manera, la situació de les escoles públiques contra les privades – i la que considera una relació que ha d’existir – a més de voltar cap a la Sanitat Pública. En aquest últim aspecte, compara els sistemes sanitaris d’Estats Units i d’Europa, analitzant els pros i els contres de cadascun. També destaca l’explicació de com funciona el sistema borsari, aquelles accions que habitualment veus baixar i pujar a través d’índexs i primes de risc.

Entrant ja en valoracions és un llibre barat, senzill d’aconseguir tant en paper com en e-book – com és el meu cas, a través de la botiga d‟Amazon i el seu Kindle – que moltes vegades es fa pesat tot i tenir una retòrica molt simple. Les pàgines centrals poden aconseguir adormir a més d’un, tot i que Harford aconsegueix repuntar el interès de les primeres pàgines cap al final.

Un altre dels punts forts de l‟Economista Camuflado és que no tracta exclusivament models del sistema anglosaxó. Com ja s‟ha vist abans, analitza altres teories i sistemes com la Xina post-Mao, o fins i tot la dels països pobres – aquells que seguiran essent pobres mentre nosaltres siguem rics – de l‟Àfrica (Camerun és un exemple recurrent).

En resum, el llibre s’adapta molt bé a l‟assignatura. T‟ajuda a abordar amb més profunditat temes que es tracten a classe. Tim Harford és molt proper i amb moltes petites dosis d’humor aconsegueix que l‟economia, aquell terme tantes vegades llunyà, s’apropi al nostre enteniment i comprensió. Ara bé, si l‟esculls, has de ser capaç de llegir-lo amb esperit crític i no agafar-lo com el Sant Grial de la veritat. Això no defuig que puguis pensar igual que ell, que comparteixis les seves teories, però és un llibre que cal afrontar amb la perspectiva de llegir-ne d’altres, de no tancar-se de mires. Marx, Mill, Rosseau, Keyness, és a dir, fugir de la veritat única, ja que aquesta no existeix.

Per Jordi Giner Coté

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s