Crònica: Un dia a la borsa

Quan penses en la borsa t’imagines una sala plena de monitors amb tot de números que van i venen, que canvien de color (verd, funcionem bé – vermell ens enfonsem) i tot una sèrie de persones vestides de jaqueta que alcen les mans plenes de paperets i criden més que el veí. També imagines com sona la campana que inicia una nova sessió i els primers telèfons es lleven per parlar amb París, que és a punt de tancar, Frankfurt o Londres.

Però, lectors de Contraeconomy, la de Barcelona no és així. També especula, roba i decideix el futur dels estats, però el romanticisme de les pel·lícules nord-americanes s’esvaeix només creuar l’arc de seguretat. En el carrer més luxós de la ciutat comtal, Passeig de Gràcia entre Diputació i Gran Via, rodejada de botigues assumibles per la butxaca obrera, s’aixeca un edifici gris propietat de la Generalitat de Catalunya que alberga el buc insígnia de l’economia global.

La Borsa de Barcelona expressa netedat, correcció, silenci. Les pantalles rodegen la sala principal i indiquen el valor continu de les principals empreses del mercat borsari espanyol, el famós Ibex-35. “Inditex puja, sempre o casi sempre puja, fa anys que és una bona inversió”, comenta la noia neta, correcta i silenciosa que fa la visita a tots els grups diàriament. Amb un punt làser explica els intercanvis d’accions que es produeixen en directe i que devaluen o augmenten el valor d’empreses tant diverses com la química Grifols S.A o l’energètica Gas Natural. Presideix la sala un gran monitor en perpètua actualització que mostra la línia de temps del valor global diari de l’Ibex35, el funcionament de la resta borses europees i estrangeres, i finalment l’hora, “per no perdre el nord ni saltar-se l’hora del dinar” afegeix la guia.

Borsa de Barcelona. ARA

Borsa de Barcelona. ARA

També trobem ordinadors al mig de la sala, governats a diari per jubilats que controlen el valor de les seves accions. És com anar al bingo, al domino o al mus, però quan tens massa diners per apostar en jocs d’esbarjo vols jugar una mica més fort. La idea no és dolenta: a l’hivern, calefacció i a l’estiu, aire condicionat. Si li sumes que és un lloc cèntric i té cafeteria, passar els matins esdevé entretingut. Qualsevol persona pot obtenir un passi per creuar l’arc de seguretat amb tota llibertat i controlar, si la butxaca ho permet, les inversions fetes.

La sala és diàfana, no hi ha parets i et permet veure els despatxos – un ordinador i un mans lliures – de les empreses que es dediquen a la compra-venda d’accions. La Borsa de Barcelona va moure, a l’any 2012, 190 mil milions d’euros. Segons la guia, una acció pot viatjar il·limitades vegades durant un dia: esmorzar suc de taronja i torrades de pa amb pernil salat a Barcelona; dinar Sushi a Tokyo; i sopar en un McDonald’s de Manhattan.

Un cop ets dins, creus que no són els mercats qui decideixen l’estat dels països, que la prima de risc és un valor més, un número. I és que en el buc insígnia del mercat liberal global, els números són números, i són objectius, gairebé parafrasejant aquella frase mítica que resa el periodisme nord-americà: “facts are sacred, opinion is free”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s