La doctrina del Shock, de Naomi Klein

POL BENACH

La doctrina del Shock, publicat l’any 2007 de l’autora nord-americana Naomi Klein, és un llibre que m’ha impactat. Des que el comences a llegir, vols veure fins on és capaç d’arribar. Fins on són capaços d’arribar.

Imagen

La doctrina del Shock ens mostra com el capitalisme, concretament el capitalisme liberal abanderat per l’Escola de Chicago, utilitza constantment la violència i el terrorisme contra els individus i la societat. El que l’autora defineix com el capitalisme del desastre.

Però anem a pams. A què es refereix Naomi Klein quan parla de Shock?  Ho defineix un dels protagonistes del llibre, Milton Friedman:

“Sólo una crisis -real o percibida- da lugar a un cambio verdadero. Cuando esa crisis tiene lugar las acciones que se lleban a cabo dependent de las ideas que flogan en el ambiente. Creo que ésa ha de ser nuestra función bàsica: desarrollar alternativas a las políticas existentes, para mantenerlas vivas y activas hasta que lo políticamente imposible se vuelve políticamente inevitable”.

Milton Friedman és considerat un gran guru del moviment a favor del capitalisme de lliure mercat. Fou el responsable de crear el full de ruta de l’economia global i contemporània que avui coneixem. Premi Nobel per economia l’any 1976 per la seva investigació en el camp de l’anàlisi, la història, la teoria monetària i per la seva demostració de la complexitat de la teoria de l’estabilització. Friedman és un defensor del capitalisme pur i desregulat, oposant-se obertament al New Deal de Keyness. Morí l’any 2006.

Així doncs, Naomi Klein es centra, en aquest llibre, a mostrar-nos els diferents i múltiples casos en què els Chicago Boys, així és com es comencen a conèixer popularment els seguidors i executadors dels ideals de Friedman, han actuat arreu del món.

La primera proba és a Xile. Un moviment que es va estar preparant, ja que hi havia convenis amb la Universitat de Chicago per tal que estudiants xilens d’economia anessin a estudiar als EEUU. Així doncs, quan Pinochet pren el poder, aplica la doctrina de Friedman i dels Chicago Boys. Aquesta contrasta amb el seu “predecessor”, Allende, que havia nacionalitzat els sector de l’economia, incloent algunes empreses nord-americanes. Pinochet suprimeix el control de preus, privatitza les empreses estatals, elimina els aranzels d’importació i redueix el gasto públic. Al cap d’uns mesos, l’economia de Xile s’ha inflat un 300%, i la pobresa creix arreu del país. Pinochet, però, reprimeix qualsevol acte de protesta. Com en tota dictadura i en tota repressió hi ha una excusa, un mal major al que s’ha de derrotar. En el cas de Xile, aquest era el marxisme.

Tot i que Xile és el cas més flagrant, hi havia partidaris en varis països sud-americans. Brasil, Uruguay, Bolivia, on l’estat de shock fou la hiperinflació o Argentina. El cas argentí és el que més s’apropa a Xile, doncs aprofità la breu dictadura de Videla l’any 1976. En canvi, en el cas Bolivià, l’estat d’emergència que permet aplicar les polítiques friedmenianes és la hiperinflació que sofrí el país durant el govern de Sachs.

On s’acabarà de consolidar el model serà, però, al Regne Unit, amb Margaret Thatcher posant, en un sistema democràtic, les idees de Friedman a la pràctica. Així doncs, el programa de Thatcher per a les eleccions comprenia els següents punts:

1-      Retallar despesa pública

2-      Baixar impostos

3-      Reduir nombre d’empreses estatals

4-      Regular la indústria

5-      Introduir una política monetària estable

Però aquestes mesures no prosperen i puja l’atur a més de 2 milions de persones. L’impopulisme de Thatcher estava pujant, i fins i tot començaven a sorgir detractors entre les seves files. Però Argentina li va oferir la solució al problema conquerint les Maldives poc abans de les eleccions. Així doncs, la dama de ferro envià tota la flota britànica, que aconseguí una aplastant victòria contra els argentins. Així doncs,  quan tornen les tropes, hi ha un gran sentiment patriòtic, que permet a Thatcher guanyar les eleccions de l’any 1983.

A partir d’aquí comencen a tancar-se les mines, i milers de miners es declaren en vaga. Després d’un any i de la derrota dels miners, aplica definitivament la revolució de Chicago, el que s’anomenà el Big Bang. Thatcher ven a empreses privades la indústria de l’acer, l’aigua, el gas, el telèfon, les aereolínies i el petroli. Mai s’ha amagat l’amistat entre la dama de ferro i el dictador Augusto Pinochet.

A la seva hora, Ronald Reagan governava als Estats Units. Reagan tenia una relació prou pròxima a Friedman, i tot i que estigué influenciat per les seves idees, mai gosà aplicar totalment les polítiques de l’escola de Chicago.

Un altre territori on es veié reflectida la teràpia de Shock és a la URSS, tot i que no tingué la influència directa de Friedman. Breument, quan Gorbatxov es proposa dissoldre la URSS i busca instaurar el capitalisme, busca suport econòmic en les potències d’occident, capitanejades, com no, per Reagan i Thatcher. Així doncs, l’obliguen a aplicar els plans de capitalisme liberal que ells practicaven. Quan finalment es dissol la URSS i el mercat lliure arriba a Rússia, comença el caos. Es venen empreses a cost de saldo, un terç de la població cau en la pobresa, la corrupció es generalitza i creix el crim organitzat. Quan Yelsin assumeix poders absoluts, posa a la venda indústries estatals. Neixen llavors els grans multimilionaris russos que, a més, tenen poder polític.

Però si hi ha un capítol fonamental pel que fa a la teràpia de Shock és precisament a Estats Units. Sense entrar en qui és l’instigador de l’11S, Naomi Klein repassa profundament les conseqüències que tingué això en l’economia i en les noves possibilitats que s’obrien per als Chicago Boys. La sensació que, passat l’atemptat, hi ha una lluita contra el terrorisme i que el terrorisme està ocult a tot arreu, provoca que, per exemple, entre 2001 i 2006 el Departament de Seguretat Nacional va pagar 130.000 milions de dòlars a contractistes privats. El negoci de la seguretat a Estats Units supera, actualment, el del cinema i la música junts.

Així doncs, la lluita contra el terrorisme comença a Afganistan, i segueix a Irak, casualment la tercera major reserva de petroli del món. En la Guerra d’Irak s’aplica el shock de manera estratègica i premeditada, llançant bombes concentrades en ciutats. Al cap de poc, la ciutat cau esgotada i presa pel shock. Una vegada Irak és dels Estats Units, comença el ball de contractes a empreses estatunidenques per a la reconstrucció del país, obtenint algunes contractes per bilions de dòlars.

Els últims exemples que trobem són provocats per un shock en forma de desastre natural: En la reconstrucció de Nova Orleans després de l’huracà Katrina, les escoles passen a ser “escoles charter”. Escoles creades per l’estat, però controlades per empreses privades. Friedman, en un article al The Wall Street Jorunal, comenta que és una oportunitat per a emprendre una reforma radical i permanent del sistema educatiu. Un altre cas en el que s’aplica el shock per a fer canvis, com diu Friedman, permanents.

I, finalment, després del tsunami a Sri Lanka, quan els pescadors o la gent que vivia en els barris marítims se’n van adonar, els terrenys ja els havien comprat grans multinacionals per a construir-hi hotels de luxe.

Tots els exemples, i molts més i més profundament, que exposa Naomi Klein en aquest llibre són molt interessants. Personalment, m’impacta com, una vegada rere una altra, el capitalisme passa per damunt la vida no d’una, ni de cent, sinó de milers de persones, sense importar qui s’emporti per davant i en quina circumstància. El capitalisme lliberal defensat per Milton Friedman i els Chicago Boys és un sistema que, com s’ha vist en els múltiples països on s’ha aplicat, beneficia al gran empresari a costa de les classes mitjana i baixa.

Si l’hem de relacionar amb l’actualitat, prefereixo no començar a valorar si la crisis econòmica i financera que estem travessant ens ha deixat a tots plegats en un estat de shock. Perquè, després de llegir el llibre i veure’n les conseqüències, començo a veure-hi algunes relacions amb l’estat espanyol en l’actualitat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s