Anàlisi del tractament dels casos de corrupció a La Razón

Per començar l’anàlisi del tractament dels casos de corrupció a La Razón, hem escollit tres notícies del cas Bárcenas publicades en el diari que acabem de comentar: “Papeles de Bárcenas, sin valor probatorio”, “La policia no inspeccionó la sede del PP porque Bárcenas no tiene ningún despacho allí” i “Bárcenas denuncia al PP por maltrato laboral”.

Les tres notícies tenen en comú que el format és text escrit i el cas tractat és, com comentàvem anteriorment, el cas Bárcenas. El text “Papeles de Bárcenas, sin valor probatorio”, que anomenarem text 1, comenta que els papers de Bárcenas podrien ser fotocòpies que podrien no correspondre amb l’original. La notícia “La policia no inspeccionó la sede del PP porque Bárcenas no tiene ningún despacho allí”, que serà el text 2, es centra amb el fet que la policia no va registrar la seu del Partit Popular. L’última notícia, el text 3 “Bárcenas denuncia al PP por maltrato laboral”, parla sobre la denúncia de Bárcenas al partit espanyol de dretes.

El gènere periodístic del textos 2 i 3 és informatiu i es tracta d’una crònica que explica els fets que han passat; en canvi, el text 1 és gènere d’opinió, ja que l’autor de l’article fa una valoració del que ha ocorregut. En aquest últim article subjectiu es defensa clarament Luis Bárcenas i l’autor comenta que els papers  podrien ser un “copiar i enganxar” que no té absolutament res a veure amb la veritat. La notícia número 2  defensa el PP, és a dir, no és neutral com hauria de ser un text informatiu. Si visitem altres pàgines webs de diaris d’esquerres, podem observar que apunten que el PP va demanar a la policia una ordre judicial i per aquest motiu la seu no va poder ser inspeccionada. A la notícia de La Razón, només es limita a recollir la versió d’integrants del PP, que asseguren que la policia no va entrar a la seu perquè el Bàrcenas no hi tenia cap despatx. Pel que fa a l’última notícia, l’enfocament és neutral.

Per acabar el bloc sobre Bárcenas citarem els agents de les diverses notícies que hem tractat. En el text número 1, Luis Bárcenas és l’únic agent que apareix; en el número 2, surten Francisco Martínez (secretari d’Estat de seguretat), Alberto Duran (advocat) i el propi Luis Bárcenas; a la notícia 3, els agents són Bárcenas i Fátima Báñez.

 

En segon lloc, hem escollit tres notícies sobre el Cas Urdangarín. Les tres notícies, per el seu ordre, tenien els següents titulars: “Urdangarín y la Infanta no se acogieron a la amnistía fiscal”, “El juez Castro rechaza retirar el pasaporte al duque de Palma”, i finalment, “Urdangarin recurre la petición del juez de sus últimas declaraciones de renta”. Les tres notícies es podria dir que són de seguiment, aportant les últimes novetats sobre un cas en concret, en aquesta ocasió, les investigacions sobre el cas Nóos. Els tres textos mostren una uniformitat pel que fa a l’estructura i al gènere. Els tres els podríem considerar crònica informativa. En el text 1, sobre l’amnistia fiscal, es limiten a donar ampliada la notícia d’Europa Press, i els protagonistes són Iñaki Urdangarín, la Infanta Cristina i el jutge Castro. Com veurem, aquests tres actors són principalment els protagonistes de les tres notícies analitzades. A més a més, en la primera notícia apareixen també Diego Torres, el soci del duc de Palma, l’Agència Tributària, l’associació Manos Limpias, i la Fiscalia.

Així doncs, en el text 2, una altra crònica informativa, torna a cridar l’atenció que sigui una altra reedició d’un text d’agència, i que com dèiem els actors principals tornin a ser els mateixos, en aquest cas afegint-hi a Pedro Horrach, fiscal anticorrupció.

Finalment, en el text número 3, sobre el recurs d’Urdangarín perquè el jutge no pugui accedir a la seva última declaració de la renta, torna a ser una crònica informativa en la qual la font és una agència informativa. Els actors, a més dels tres protagonistes, son la fiscalia i el soci d’Urdangarín, Diego Torres.

El fet que les tres notícies siguin, tot i ser prou extenses, d’agència fa que l’enfocament d’aquestes sigui sempre neutral, des d’un punt de vista extern. A més a més, al ser cròniques, no hi ha espai per a la opinió, sinó que es limiten a explicar els fets, sense donar lloc a interpretacions. Un altre fet significatiu del cas és que els actors varien poc. Els dos imputats, el jutge Castro, Diego Torres, la Fiscalia, etcètera. Així doncs, es veu clarament com les tres notícies són una successió de fets sobre el mateix cas.

 

Els altres casos escollits per analitzar el tractament de la corrupció ens els mitjans de comunicació són l’Operació Clotilde amb “La fiscalia relaciona Crespo con el desviamiento de capitales a las Islas Caimán”, el Cas Pallerols amb “Dictan el ingreso a prisión a tres condenados por el Caso Pallarols”, el cas Baltar amb “El juez imputa a Baltar un delito continuado de prevaricación” i l’Operació Pokémon amb “Abandona la prisión el exgerente de Aquagest en Santiago, que sigue imputado”.

Al tractar-se de casos de corrupció diferents els temes són variats i el procés d’investigació també és diferent. En l’Operació Clotilde la notícia explica el judici a Xavier Crespo per possible desviament de diners a les Illes Caimán. Pel què fa al Cas Pallerols es diu que els tres imputats en aquest trama de corrupció entraran a la presó. La notícia del Cas Baltar explica que el jutge ha imputat a José Luis Baltar, expresident d ela Diputació Provincial d’Ourense, per un delicte continuat de prevaricació en relació a més d’un centenar de contractes firmats el gener del 2010. Sobre el l’Operació Pokemón s’explica que José Luis Míguez, exgerent d’Aquagest, ha abandonat la presó tot i que segueix imputat per tots els càrrecs.

En les quatre notícies escollides el format és text i tan sols en alguna d’aquestes s’hi inclou alguna fotografia on apareix algun imputat en el cas. Un altre aspecte que tenen en comú les notícies analitzades és que el gènere és informatiu i es limitin només a explicar els fets ocorreguts en forma de crònica. Per tant, l’enfocament de la notícia és neutral perquè en cap d’aquests casos es dóna opinió al respecte. Aquest fet també es deu en que la informació de les últimes tres notícies és d’agència.

Un fet diferencial de les quatre notícies és el nombre d’agents que hi apareixen. En la primera notícia són 7: Xavier Crespo, Andrei Petrov, Eloy Velasco (jutge), Manuel González Peeters (advocat de la defensa, Fernando Bermejo (fiscal), Mario Iturri (testimoni), Ernesto Coloma (testimoni) i Guadalupe Oliva (esposa de Xavier Crespo). En canvi en les altres notícies apareixen entre tres i quatre agents, en el Cas Pallerols hi ha com agents únicament els tres imputats que són Fidel Pallerols, Vicenç Gavaldà i Lluís Gavaldà. En el cas Baltar hi ha Leonardo Álvarez (titular del Jutjat d’Instrucció número u d’Ourense), José Luis Blatar (expresident de la Diputació Provincial d’Ourense i imputat) i Florentino Delgado (fiscal en cap d’Ourense). Finalment, de l’Operació Pokemón apareixen José Luis Míguez (imputat), Luis Rodríguez Ramos (advocat defensor), Pilar de Lara (jutgessa encarregada del cas) i Gerardo Conde Roa (exalcalde de Santiago de Compostela i compareixent en el cas).

Anuncios

Una respuesta a “Anàlisi del tractament dels casos de corrupció a La Razón

  1. Hola al equipo!
    Muy interesantes los datos. Esto podéis utilizarlo para compartirlo con otras personas interesadas en investigar el tema.
    Ahora bien, para facilitar la lectura de un público “no investigador”, creo que podríais escribir un post de análisis de los resultados.
    Enviadme el link cuando lo tengáis, porfa!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s