Editorial: 1 de maig, el dia dels maltractats

Manifestació 1 de maig

El Dia Internacional del Treballador arriba en un moment de gran incertesa laboral i d’escassos motius de celebració. Les dades econòmiques no milloren i el pes i la feina dels nostres polítics resta cada cop més en discussió. La Generalitat de Catalunya, una de les primeres institucions a l’Estat en començar amb les retallades, ha tancat el primer trimestre de l’any 2013 amb una taxa d’atur d’un 24,53%, assolint un nou rècord històric amb més de 900 mil aturats. Aquesta dada situa Catalunya en una posició meridional respecte a la resta de comunitats autònomes. És el País Basc qui lidera la taxa de menys atur en un país cada cop més dividit entre el sud i el nord. Recordem que a Melilla, la taxa arriba a un esgarrifós 38%. Una diferencia que fa sumar 6.200.000 parats a tot l’Estat, i que el mateix govern central es veu incapaç d’afluixar fins, com a mínim, el 2015.

Es pot celebrar el dia internacional del treballador quan un quart de la població activa no pot treballar? Quan les empreses cada cop ofereixen sous més baixos i treballar més hores? Quan els nostres joves s’enfronten a una taxa d’atur juvenil del 57,2%? Quan els nostres talents marxen al estranger? Quan, en definitiva, el poc treball que hi ha és precari, a imitació dels minijobs alemanys? Sí, s’ha de celebrar i sortir a manifestar-se. No es pot permetre que la classe treballadora s’ensorri per unes mesures econòmiques, impulsades pel governs nacionals i la Unió Europea, que tenen l’austeritat com a únic objectiu (l’austerdici com alguns l’anomenen). Unes mesures que són totalment injustes amb el treballador i beneficioses pels interessos dels mercats i les entitats financeres, allargant i ampliant la distància entre els que més tenen i els que menys.

A l’1 de maig de 1886 s’iniciava una vaga a Chicago que propulsava mesures d’afavoriment a la classe obrera: jornada laboral de 8 hores, dret a vaga i llibertat d’expressió, entre d’altres. El seguiment de la inactivitat per part dels treballadors, l’assassinat de manifestants i l’execució de periodistes socialistes van constituir el nomenament d’un dia mundial per a la memòria històrica. Aquest 1 de maig de 2013 els treballadors han de sortir i exigir un canvi radical en les polítiques econòmiques i socials, defensar els drets adquirits i enviar un missatge unànime al govern central i la Unió Europea.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s