El primer “corralito” de la Unió Europea

El rescat de Xipre, de 10.000 milions, imposa una taxa obligatòria als dipòsits financers i atura temporalment els moviments bancaris per por a  la fuga de capitals

En les aigües turbulentes en que navega la Unió Europea degut a la crisi econòmica, l’arribada del primer “corralito parcial” en una de les seves regions actua com un tsunami que arrossega totes les previsions fins a la més gran de les incerteses.

La notícia de la injecció de fins a 10.000 euros a l’illa no sorprèn. Després dels anteriors rescats a altres potències europees, com Irlanda, Portugal, Grècia o Espanya (en el sector financer), la comunitat internacional sembla estar curada d’espants en el que els polítics han agafat la costum d’anomenar “ajuda” a les arques públiques. Tot i no superar les xifres dels seus antecessors, Xipre s’enfronta a la imposició d’una taxa obligatòria com a contrapartida al rescat aprovat a la seu del Consell de la Unió Europea a Brusel·les. La taxa s’implantarà sobre tots els dipòsits; serà del 6,75% sobre els dipòsits de fins a 100.000 euros i del 9,9% en els que siguin d’un import superior a aquesta xifra. A més, l’impost de societats, que recau directament sobre els beneficis obtinguts per les societats, s’augmentarà del 10% al 12,5%.

La polèmica de la taxa respon a la ruptura d’un compromís aparaulat per la Unió Europea, en el que els dipòsits dels contribuents haurien de ser garantits fins a la xifra de 100.000 euros. El president de l’Eurogrup Jeroen Dijsselbloem ha fet declaracions a favor del rescat, destacant la impossibilitat de salvar el sector financer xipriota si aquest no es duia a terme. “Com que és una contribució a l’estabilitat financera de Xipre, sembla just demanar una contribució als qui tenen un dipòsit”, ha dit Dijsselbloem.

El rescat a Xipre ha tingut conseqüències col·laterals. Per una banda, el temor ha fet disminuir la confiança dels inversors en els mercats. A Espanya, la prima de risc s’ha enfilat fins gairebé els 370 punts bàsics i l’indicador de la borsa espanyola, l’Íbex-35, ha retrocedit al 2,4%, comptabilitzant una pèrdua de fins el 3% en els guanys anuals. Per altra banda, no és d’estranyar que el pànic s’hagi apoderat de la població xipriota, que al conèixer la notícia s’ha llençat al carrer per anar als seus respectius bancs. La ciutadania es mostra sorpresa davant la decisió de la UE. Els xipriotes no entenen perquè s’ha imposat una condició com la taxa sobre els dipòsits en el seu territori, destacant que a cap altre país rescatat ha succeït una situació similar.

El nerviosisme, no obstant, flueix per tota la comunitat civil europea. Davant l’actuació política que s’ha dut a terme a la illa, la societat veu perillar els seus estalvis més que mai, i perd la confiança en uns dirigents que remen sense destí pel mar de la crisi.

Marta Gambín

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s